La reforma de Wert és demolidora per a
l'ensenyament públic, legalitza les retallades
efectuades i obri la via per a augmentar-les, afavorint el traspàs de
diners públics a l'ensenyança privada, inclús a la que segrega per sexes, a més
de per motius socials, culturals o racials. L'intent de reduir a base de
retalls la qualitat demostrada per l'ensenyança pública, prepara el terreny per
a fer competitiva a una ensenyança privada, que a més es veu recolzada amb la
concessió de qualsevol tipus de privilegis i major finançament públic, a través
de la concertació.
És una reforma no
consensuada amb la comunitat escolar, i inconsensuable, que només fa oïdes als
bisbes, a les associacions de l'ensenyança concertada o privada i als sectors
més ultraconservadors. Que utilitza la bandera del castellà i d'Espanya, a més
de com a arma llancívola contra les altres Llengües o nacionalitats, com
una cortina de fum per a amagar el profund caire neo-conservador que comporta
esta contrareforma, que provocarà no sols la segregació dels alumnes segons les
seues capacitats, reflex, en la majoria dels casos, del seu origen
sociocultural, sinó també la reducció de les seues possibilitats per a
aconseguir estudis superiors, oferint-los tan sols una formació de baixa
qualificació professional.
Els més afectats per les conseqüències d'esta llei seran
els estudiants, però també les seues famílies, en la mesura en van a haver de
pagar més per una educació de pitjor qualitat per als seus fills, mentres que
les ajudes i beques es continuaran reduint a la seua mínima expressió.
Esta reforma comporta la reducció del pes en el sistema
educatiu del model públic, a qual, endemés, se li imposa el model de gestió
privada en els seus centres, al quedar en mans de l'administració l'elecció
dels qui seran els seus directors, que passen a tindre la competència sobre
l'elecció del professorat amb la disculpa que s’adeqüe al projecte educatiu
que ells determinen, perquè el Consell Escolar, òrgan de participació de la
comunitat educativa, passa a ser un òrgan merament consultiu.
L'augment de ràtios d'alumnes i d'hores lectives del
professorat, junt amb la reducció de les matèries a impartir, de les
línees en Valencià, de l'optativitat, dels programes d'atenció a la
diversitat, dels desdobles, del nombre d'alumnes que puguen continuar
cursant estudis superiors acabada l'ESO i de les modalitats de
batxillerat, que seran adjudicades a segons quins centres, provocaran que
desenes de milers de places de professorat siguen suprimides. En un model
educatiu que ens retrotrau al sistema d'ensenyança dels anys seixanta a
Espanya, per la qual cosa sobren molts dels centres públics existents i un gran
nombre dels seus professionals, però els que mantinguen el seu lloc de treball
ho faran en condicions semblants o pitjors de les que tinguen els docents de la
privada.
No hi ha excuses per a no informar-se o per a romandre en
la indolència i no actuar. Que la societat conega les conseqüències d'esta llei
i l'ampli rebuig que suscita en la comunitat escolar és més necessari que mai.
Si l'educació és el futur, no permetem que ens el construïsquen tan negre.
DIARIO INFORMACIÓN. BELÉN GACÍA.
La cifra supondrá despedir al 70 por ciento de los interinos en Primaria e Infantil en ambas zonas, según denuncia FETE-UGT
EL PAÍS. J. A. Aunión
Educación propone un importante giro al sistema escolar
El País
Los recortes y las reformas que está imponiendo el ministro darán al traste con los principales avances en la educación pública durante la democracia
Las comunidades tendrán que asumir la consolidación de la nueva ley
(…)El departamento de José Ignacio Wert tiene previsto que la reforma se implante a partir del curso 2014-2015. Y el ministerio espera que en 2015 la norma no le genere gastos añadidos. Al revés, vaticina un ahorro en el sistema educativo de 3.8 millones gracias en gran medida al “nuevo diseño curricular de Bachillerato”. En 2016, sí se pronostica un incremento de los costes de 11,3 millones, motivado, principalmente, por el desarrollo de la nueva Formación Profesional Básica. Es decir, la implantación de la reforma solo le supondrá al ministerio un gasto de 7,5 millones entre 2015 y 2016, según sus cálculos.(…)
J. A. Aunión
La Administración podría cambiar las funciones y el destino de profesores de la pública. El texto legal blinda las subvenciones a los colegios que separan por sexo
ELDIARIO.ES
Artur Mas quiere formar un frente común catalán contra la reforma educativa junto a ERC, PSC e ICV. La Generalitat se negará a ponerla en práctica en Cataluña. La izquierda y los nacionalistas denuncian que se trata de un proyecto anticonstitucional.
La reforma educativa establece que las comunidades "podrán excepcionalmente incorporar expertos como profesores bilingües o plurilingües"
