MANIFEST
Benvolguts companys, benvolgudes companyes, amics i amigues:Una vegada més estem totes i tots ací, representants de tota la comunitat educativa, pares i mares, alumnat i professorat.La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic -integrada per FAPA-València, FAPA Castelló Penyagolosa, FAPA Enric Valor Alacant, CCOO, UGT, STEPV, CGT, CAVECOVA, Escola Valenciana, FAAVEM, SEPC, BEA, Associació de Directors de Primària, Associació de Directors de Secundària, Moviments de Renovació Pedagògica i ADIDE, ens convoca de nou davant una altra agressió a l’escola pública.Res nou al País Valencià, en el qual portem anys reclamant un canvi en la política educativa que mai arriba. Perquè cada curs que passa sofrim retallades més dràstiques i brutals a les nostres escoles. Ara tenen l’excusa de la crisi, una crisi que ens hem trobat ací i de la qual no som culpables. Una crisi, que potser convinga recordar, al nostre territori la sofrim amb major virulència per la mala gestió del govern valencià que ha fet que les arques estiguin buides.En estos moments:
-Hi ha famílies que no han cobrat la beca dels llibres de secundària. -Hi ha instituts que no poden pagar la llum i quan arribe l’hivern no podran pagar el gasoil de les calderes.-Les beques de menjador s’han retallat i són almoines.-El professorat no sap fins a on arribarà el pressupost per poder cobrar un altre mes més, bé, això els que encara estan en plantilla…L’anunci de més retallades està ací. El xec escolar per pagar les escoles infantils que mai van arribar, el bo llibre que no s’ha fet extensiu per a tota l’educació obligatòria, les beques de menjador, etc. tenen els seus dies contats…Ara una nova agressió, si cap més temible, ens amenaça. És la privatització de l’escola pública. És la cessió de sòl públic per construir centres d’iniciativa social. Quin nom tan bonic!!! I no obstant, això amaga darrere una cosa tan perillosa… Clar, l’excusa és la de donar-li als pares i mares la llibertat d’elecció de centre (això és un principi que també sona molt bé), però esta llibertat d’elecció passaria per tenir una xarxa pública en les degudes condicions, amb les instal·lacions adequades i amb totes les necessitats cobertes i seria llavors quan de debò els pares tindríem l’oportunitat de triar el centre per als nostres fills i filles.Crec que portem massa temps eixint al carrer, explicant totes les manques que venim sofrint i possiblement hem perdut en l’intent, la capacitat de reclamar esta escola de qualitat en la qual creiem i que ara està amenaçada per l’ombra de la privatització i les retallades pressupostàries.
Però ara i ací anem a dir-los als polítics, als què governen i als què estan en l’oposició, com és esta escola pública que hem de defensar perquè és la que volem i no altra. -Volem una escola pública plural, democràtica i participativa que coneixem i valorem.
-Volem esta escola pública de qualitat que és l’única que pot evitar les desigualtats socials.
-Esta escola pública que garanteix que totes i tots tinguen l’educació que mereixen i amb les mateixes oportunitats.
-Esta escola pública que té un professorat qualificat i ben preparat, vocacional i expert.
-Esta escola que arriba a l’últim racó del nostre territori, garantint que qualsevol xiqueta i xiqueta, visca en una gran ciutat o en un poblet, tinga la mateixa oportunitat de formar-se.
-Sabem exactament què és el que volem i per descomptat no acceptarem que amb l’excusa de la crisi s’apliquen retallades que impliquen l’acomiadament de molts docents, la reducció dels programes, l’augment de les ràtios, etc. que afecta directament a la qualitat i equitat de l’ensenyament que rep l’alumnat. -Volem una educació pública on el valencià tinga un paper fonamental com a eina d’integració de totes les persones, sense distinció de territori, condició o lloc d’origen, i com a garantia d’igualtat d’oportunitats. Tampoc acceptarem que la nostra escola es puga convertir en el negoci d’alguns. No volem que es privatitzen les nostres escoles. No volem que s’apliquen retallades en l’educació.
NO A les RETALLADES
NO A la PRIVATITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT
NO A la CESSIÓ DE SÒL PÚBLIC PER A CENTRES PRIVATS
NOTA DE PRENSA DE LA PERMANENT JUNTA DE PERSONAL
La permanent de la Junta de Personal Docent no Universitari de València, en representació dels treballadors i les treballadores d’aquest àmbit, hem decidit en reunió celebrada el 14 de novembre de 2011 aprovar la resolució següent:
EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS
La permanent de la Junta de Personal Docent no Universitari de València, formada pels sindicats STEPV, FE CCOO PV, CSIF, ANPE i FETE-UGT PV, amb els vots a favor de STEPV, FE CCOO PV i FETE-UGT PV, en representació dels treballadors i les treballadores d’aquest àmbit, hem decidit en reunió celebrada el 14 de novembre de 2011 MANIFESTAR EL NOSTRE REBUIG A LES RETALLADES QUE ELS DIFERENTS GOVERNS (D’ESPANYA I DEL PAÍS VALENCIÀ) ESTAN REALITZANT EN ELS RECURSOS DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES, EN JUSTÍCIA, EN SANITAT, EN EDUCACIÓ I EN ELS SISTEMES DE PROTECCIÓ SOCIAL, I ADHERIR-NOS A LES MOBILITZACIONS QUE S’HI PRODUISQUEN EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS I DE L’ESTAT DEL BENESTAR.
Les polítiques de consolidació fiscal i de reducció del dèficit basades en la contenció de la despesa que apliquen els governs europeus, juntament a les orientades a poder pagar un deute públic asfixiant, no alenteixen la recuperació de l’economia i la generació d’ocupació. Les polítiques i inversions públiques són necessàries per eixir de la crisi perquè invertir en serveis públics és invertir en renda i en valor i desenvolupament de les persones.
Una justícia i una sanitat pública, gratuïta i universal és garantia de dret i de qualitat de vida. Els governs han de garantir el dret a la tutela judicial efectiva i a l’assistència sanitària de tots els ciutadans i les ciutadanes. Una educació pública i de qualitat és un dret fonamental que senta les bases el progrés econòmic i social d’un país. Destinar recursos a l’educació pública no és una despesa supèrflua i innecessària, és una inversió de futur. Els sistemes de protecció social garanteixen el benestar de les persones més desfavorides i satisfan les seues necessitats més bàsiques sobre el principi de la universalitat de drets i la igualtat d’accés.
És necessari que els governs reconeguen el fracàs estrepitós de les seues polítiques orientades exclusivament cap a la reducció de la despesa que aguditzen la crisi i que afecten la qualitat dels serveis públics, garantia de la igualtat i de la cohesió social, i que avancen cap a un model tributari solidari i progressiu que permeta incrementar els ingressos públics i que perseguisca el frau fiscal. Perquè el desequilibri fiscal és injustícia social.
No podem consentir que la crisi servisca d’excusa per desmantellar l’estat del benestar. Les polítiques d’ajust del governs espanyol i valencià estan provocant la destrucció sistemàtica d’ocupació en les administracions, mitjançant l’amortització de places, la no renovació de contractes i nomenaments interins, acomiadaments del personal laboral i privatitzacions de serveis públics. Els pressupostos de la Generalitat Valenciana aprofundeixen en la política contrària als serveis públics. A més, s’estan retallant drets laborals, alhora que es redueix el salari de les empleades i els empleats públics i es vulneren els acords aconseguits, tot i que la negociació col·lectiva és un dret fonamental reconegut en la Constitució espanyola.
Unes condicions de treball dignes de les empleades i els empleats públics garanteixen la qualitat i eficiència dels serveis que presten i els donen el valor que es mereixen, doncs dignifiquen i professionalitzen el treball dels empleats i les empleades públics.
Per tenir unes administracions àgils, eficients, que presten serveis de qualitat a la ciutadania, és necessari avançar cap a la formació i qualificació dels empleats i les empleades públics, la carrera professional, la conciliació de la vida laboral i personal, és a dir cap a unes condicions de treball més dignes.
Per tot el que hem exposat és pel que manifestem el nostre rebuig a les retallades en els recursos públics i ens adherim a les mobilitzacions que es convoquen en defensa dels serveis públics i de l’estat del benestar.
