SI LA INVERSIÓ EN EDUCACIÓ I INVESTIGACIÓ ÉS LA GARANTIA D'UN FUTUR MILLOR, DE SOCIETATS MÉS PRÒSPERES ECONÒMICAMENT, MÉS JUSTES I INTEGRADES SOCIALMENT PER QUÈ NO PAREN DE RETALLAR EL SEU FINANÇAMENT.
-
Estan desmantellant i marginalitzant a l'ensenyament públic, mentre fomenten l'educació privada augmentant el finançament que rep de l'Estat mitjançant la concertació-té com a objectiu generalitzar fins al Batxillerat-i concedint tota mena de privilegis, com les ajudes per al pagament d'uniformes, o la cessió de sòl públic perquè es construeixin centres privats, que posteriorment passarà a ser concertats.
Aquestes actuacions no són neutrals o apolítiques, doncs, no ens deixem enganyar, no responen a intentar estalviar en una època difícil, sinó que estem davant la continuació d'una política neoconservadora que té per objectiu la transformació de la nostra societat, ja que pretén transformar el que fins ara han estat drets garantits per al conjunt de la població, en negocis a repartir a la seua clientela de poder.
Aquesta política no és nova, ni respon a intentar solucionar aquesta crisi, ja que des dels anys 70 s'ha assajat en altres països, des del Xile de Pinochet fins a la Gran Bretanya de Margaret Tacher. Al País Valencià portem més d'una dècada de malbaratament i saqueig del públic, plasmant-se en l'educació en els lloguers milionaris de barracons (gairebé 100 milions en els últims 10 anys) i sobrecostos irracionals en la construcció de centres públics, l'empresa encarregada de la seva construcció, CIEGSA, té un deute de 2.500 milions. Mentre que som la tercera comunitat al capdavant del finançament públic que rep els alumnes de centres privats, ocupem l'antepenúltim lloc en el finançament que es destina als alumnes de l'educació pública. La nostra taxa de fracàs escolar és de la més alta de l'Estat, fregant el 40%. Mesures com l'augment de la ràtio d'alumnes per aula i la falta de substitució del professorat que està de baixa, fa anys que estan vigents. Segons calculen els sindicats, s'han perdut 2400 places de docents en els dos últims anys.
L'atac a l'educació pública té un caràcter estratègic per als neoconservadors, doncs a la vegada que acaben amb un ensenyament basat en la qualitat, la pluralitat i la tolerància, que permet la formació de ciutadans amb plens drets i capacitats, introdueixen un model que garanteix la reproducció de les elits, i condemne la gran majoria a una formació de baixa qualitat, en un sistema educatiu que ha estat impossibilitat per formar ciutadans crítics i conscients dels seus drets, ja que només persegueix la formació d'una mà d'obra poc qualificada i dòcil enfront de l'autoritat i el poder.
"Si s'augmenta la ràtio a l'aula, hauran de créixer els barracons"
El País València
La presidenta de la federació de mares i pares de València, Remei Santacatalina, rebutja les noves retallades
El cinisme descarat com mentida mediàtica, repetida pels mantinguts i beneficiaris del partit que ens governa.
Català nega acomiadaments pel nou tisorada en educació
Els sindicats surten en defensa de l'ensenyament públic
El País Alacant
17 ABR 2012 - 10:42 CET
Catalá: "Augmentar ràtios no incideix en el fracàs escolar"
DIARI INFORMACIÓ
La consellera d'Educació diu que les baixes es cobriran amb personal del centre quan siguin inferiors a deu dies lectius
Educació augmenta un 20% el límit d'alumnes per aula
L'augment d'alumnes a les aules divideix els pares
La falta de personal científic fix posa en risc el futur de l'IVIA
Neus Caballer València L'augment de places està congelat des de 1983. La plantilla estable de científics s'ha reduït un 15%, la de doctors a la meitat i la de becaris ha desaparegut
Els durs retallades asfixien a la R + D + i valenciana
El País València
3 L'IVIA segueix els passos del Príncep Felip i de els instituts tecnològics
